VERÓNICA MARÍA MEJÍA
Superiora General

Em dic Verónica María Mejía. Vaig néixer i vaig créixer a Laguna Llarga, província de Còrdova, un poble que va ser per a mi escola de vida i lloc de profundes arrels. Allà, des de petita i fins al meu ingrés a la Vida Religiosa, vaig anar creixent en un ambient on els valors familiars, la proximitat entre els veïns i el sentit de comunitat tenien un lloc molt important.

La pertinença a la comunitat parroquial i als seus moviments, la participació en la catequesi dels barris, la vida dels clubs, l'aprenentatge de la dansa folklòrica i llatinoamericana, els amics i l'experiència d'un col·legi secundari amb un ambient familiar i molt de compte van anar configurant la meva manera de mirar la vida, de relacionar-me amb els altres i de descobrir qui estava cridada. Enmig d'aquella realitat senzilla i fecunda, va néixer en mi la pregunta per la vocació i el desig d'una plena consagració al Senyor. Recordo aquella experiència amb profunda gratitud: descobrir que Déu em deia va ser motiu de molta alegria i, alhora, em va donar la fortalesa per respondre-li.

Al llarg dels anys, la meva experiència de comunitat i de missió s'ha anat enriquint de moltes maneres. No podria assenyalar una única experiència com la més significativa, perquè de cada comunitat, de cada missió i de cada germana he rebut una cosa que ha contribuït al meu camí. Tanmateix, hi ha una certesa que s'ha anat fent cada cop més forta en mi: quan una comunitat comparteix la vida i la missió i posa veritablement Jesús al centre, tot adquireix un sentit nou. Allí les dificultats poden ser assumides amb més esperança, els dons de cadascuna troben el seu lloc i s'experimenta l'alegria de pertànyer a una comunitat que pot ser significativa allà on és present.

Formar part de la família janeriana és, per mi, part essencial de la meva identitat. No m'imagino altrament que sent el que sóc: una dona consagrada al Senyor, cridada a servir els més vulnerables des del carisma que rebem de la Mare Anna Maria Janer. Aquest carisma ha anat donant forma a la meva manera de comprendre la vida, la fraternitat i la missió.

En aquests darrers anys he contemplat amb alegria com la família janeriana s'ha anat ampliant i com tants laics hi han trobat un lloc des del qual compartir el carisma, l'espiritualitat i la missió. Aquesta realitat constitueix per a mi un do i, alhora, una responsabilitat: estem cridades a acollir-la, acompanyar-la, enfortir-la i ajudar-la a créixer, reconeixent que el carisma rebut pot continuar donant fruits nous quan és viscut i compartit per molts.

Avui, l'aspecte del carisma que inspira de manera especial la meva manera d'estimar i servir és l'acollida. La Mare Anna Maria ens va ensenyar a obrir les portes i el cor, a rebre tothom sense menysprear ningú, especialment els que es troben en situacions de més vulnerabilitat. Sento que, en aquest temps de la meva vida, el Senyor em convida a eixamplar encara més l'espai del meu cor, perquè hi puguin cabre totes les germanes, tots els laics, totes les persones que el camí posi davant meu. Totes, tots, tots.

Entenc el servei que avui se'm confia com una crida a caminar al costat de l'Institut i de tota la família carismàtica, procurant ser germana de tots i per a tots. Ho visc com una nova oportunitat per posar la vida al servei, per escoltar, acompanyar, discernir i animar. Desitjo aportar vida, continuar i enfortir els processos que ja s'han iniciat i, amb la confiança posada en el Senyor, obrir també nous camins que ajudin les nostres germanes a viure la seva consagració amb alegria, llibertat i goig.

Son amb comunitats janerianes vives, senzilles i significatives a cada presència ia cada obra. Comunitats on es comparteixi la vida amb autenticitat, es cuidi la fraternitat, s'alimenti l'espiritualitat i es visqui la missió com una veritable resposta a l'amor de Déu. Comunitats obertes i acollidores, on creixi el sentit de pertinença i on els més vulnerables trobin un lloc on siguin rebuts, escoltats, valorats i acompanyats.

Fa uns quants anys, una experiència forta de malaltia que em va tocar de viure em va portar a experimentar d'una manera nova la presència de Déu. Enmig d'aquella situació es va fer profundament certa en mi aquesta certesa: «Estic a les mans del Bell i Bon Pastor». Amb el temps, aquestes paraules s'han convertit per a mi en principi i fonament, en una manera de comprendre la meva vida i de caminar confiada encara que no tingui totes les respostes.

Avui, en assumir aquest servei d'animació a l'Institut, em torno a sentir en aquestes mateixes mans. Les mans del Bell i Bon Pastor que m'han sostingut, acompanyat i guiat fins aquí. No sé tot el que portarà aquest nou camí, però sí que sé en qui he posat la meva confiança. Per això vull assumir aquest servei des de la humilitat, la disponibilitat i l'esperança, confiant plenament en Ell.

Em poso novament a les mans ia les mans de la comunitat. Desitjo caminar amb tots, aprendre de tots i servir a tots, buscant que la nostra vida consagrada segueixi sent una resposta alegre a l'amor rebut i que, allà on estiguem, puguem fer visible el rostre acollidor, misericordiós i proper de Jesús, a l'estil de la Mare Anna Maria Janer.

ROMINA LAUDREN
Vicària General i Primera Consellera General

Sóc Romina, vaig néixer a Buenos Aires, Argentina. Valoro la vida, les trobades, la fraternitat. Gaudeixo d'anunciar l'amor de Jesús amb la paraula i amb la vida.

Vaig descobrir la meva vocació a la meva adolescència quan tenint-ho tot, alguna cosa em faltava. La Parròquia, els grups, l'escola, la vida juvenil eclesial de la meva diòcesi em van ajudar a trobar respostes i van ser pilars a la meva vida.

Vaig aprendre el valor de la comunitat particularment al juniorat, amb les meves germanes i des d'aquell moment ha estat un desafiament apostar per la comunitat que és tal quan la construïm cada dia.

Anunciar Jesús, el seu amor misericordiós que salva, que guareix, és el que vull fer tot el temps que el Senyor em regali.

Des dels 6 anys formo part de la Família Janeriana, tota la vida. He vist com hem anat creixent junts en ser família i desig que puguem seguir fent-ho en aquest temps bonic de la nostra història.

Vull ser mare i germana, com Anna Maria, servint els qui el Senyor posa en el meu camí, compromesa amb el bé dels meus germans.

En aquest servei que se m'ha confiat dins del Govern General espero que puguem caminar juntes, junts, ajudant-nos a viure aquesta missió en sinodalitat, comptant amb tots i donant-los lloc a tothom.

Somni que visquem amb joia l'Evangeli avui! Moltes vegades, davant de situacions difícils em trobo dient al meu interior: Pel Vós Senyor, i pel vostre Regne. M'inspira i m'orienta tornar al que és el nord i el sentit de la meva vida.

VERÓNICA MEJÍA
Consejera General
(Regió Vall D'Ora)

Sóc Verónica María Mejía, vaig néixer a Còrdova (Argentina) i vaig viure a Laguna Larga, una localitat ubicada a 60Km de la capital de la província. Vaig créixer en un ambient de poble i de família molt propera als meus veïns i coneguts del col·legi i de la parròquia.

Podria dir que les meves aficions són la dansa, el teatre i la docència. En algun moment de la meva experiència pastoral vaig poder conjugar les tres coses… Realment bell!

Per mi, ser germana de la Sagrada Família d'Urgell és un privilegi i alhora un compromís.

Com que la meva experiència vocacional no sorgeix a cap obra de l'Institut, sinó que és fruit de la meva pertinença a la parròquia del meu poble, l'opció per la família janeriana va ser “a través de moltes mediacions” i és aquí on veig el privilegi… podria no haver conegut la Sagrada Família, podria haver anat a altres congregacions… però el Senyor i la Mare em van triar perquè sigui part d'aquesta família a l'Església, a Llatinoamèrica i al món sencer! Per això em sento privilegiada! Avui el carisma janerià és part de la meva identitat i això és pur do del Senyor.

I és un compromís perquè aquesta identitat cal cultivar-la, cada dia, amb goig, amb entrega, amb alegria, per poder veure Jesús a cada germà, a cada persona amb qui em vinculo diàriament… fins al sacrifici, fins a la sortida de mi mateixa, dins de la meva pobresa i petitesa, amb fe i amb esperança.

Trio destacar de la vida de la mare Ana María, els seus anys a la Valld'ora… perquè aquesta és la delegació a la qual he de servir i també perquè aquests anys de la vida de la Mare m'impacten molt… impacta el lliurament, l'esforç físic realitzat en aquesta geografia, la sortida de si mateixa, la cerca del bé aliè, la convivència amb el dolor, amb les ferides del cos i de l'ànima i amb la mort; m'impacta també que va tenir en aquell temps que patir la pèrdua d'una germana més jove…

Admiro la seva capacitat de ser mare per a tothom sense importar el que pensin o de quin bàndol eren.

Li demano al Senyor que ens concedeixi a tots els janerians del món la gràcia de créixer en el goig de ser fills de la Mare Anna Maria i que es vagi ampliant el nostre cor perquè la nostra caritat feta servei no tingui fronteres.

ANA MARÍA MORA COLLANTES DE TERÁN
Tercera Consellera General

Em dic Ana María Mora Collantes de Terán. Sóc de Sevilla, Espanya. Em considero una persona agradable, bona, amb fe, disponible,... Gaudeixo organitzant coses, espais, conversant amb una persona, ajudant els altres, m'encanten els paisatges. M'agrada passejar, conèixer llocs, escoltar la gent, l'alegria i treballar amb els altres.

Sóc exalumne del col·legi Sagrada Família de Sevilla. Quan tenia 15-16 anys una religiosa, M Nieves García, em va convidar a un retir vocacional i des d'aquí em vaig anar plantejant el meu camí. Era catequista a la meva parròquia i m'agradava que els nens i joves descobrissin i coneguessin Jesús. Vaig seguir anant a retirs i vaig conèixer una altra religiosa Rosario Balasch que em va acompanyar en el meu procés vocacional.

Totes les comunitats i missions han deixat una empremta a la meva vida religiosa. Destacaria la meva missió a Mèxic, per ser diferent del que havia realitzat abans, fer classes i pastoral a escoles. Ha estat un moment de creixement personal i missionera. Tant la comunitat com les persones amb qui em relacionava em van ajudar a acostar-me més a Déu ia enfortir la meva fe.

El poder compartir amb els laics la nostra vida i carisma el considero una riquesa, una resposta a l'Esperit que ens crida a compartir el nostre carisma amb els laics, un obrir-nos a altres realitats vivències, a altres maneres de viure el carisma que enriqueix el que Ana Maria Janer ens va llegar i com ella el va concebre ja en el seu temps, obert a les necessitats dels temps.
Descobreixo en Ana María aquesta obertura davant de qualsevol necessitat i intento actuar amb la humilitat amb què ella vivia, disponible i ajudant a tots. “En cuidaré com una mare afectuosa”. M'agrada que la gent se sentin a gust, que no pateixin, que estiguin bé, i cuidar els nens i els adolescents.

El servei que se m'ha confiat dins del Govern General ho entenc com la mateixa paraula diu, un servei, per a les germanes, per a la congregació, per a la Família Jnaeriana. Voldria aportar la meva manera de ser, la meva escolta, la meva ajuda a tots els que ho necessitin, els meus coneixements i el meu treball en equip.

Somni amb una família unida, en què visquem el carisma d'Ana María Janer amb l'amor, la fe i el servei que ella va viure. Una família on tots ens sentim acollits, valorats i acompanyats, especialment els més necessitats.

Que com a família puguem realitzar la nostra missió en els petits gestos quotidians: educant amb tendresa i fermesa, confiant en Déu enmig de les dificultats, construint relacions respectuoses i fraternes, servint amb l'alegria i la senzillesa i sent signes d'esperança a la comunitat ia la societat.

De jove, m'omplia molt i era el meu leitmotiv “Donaré a Déu la meva llibertat”. Amb el temps i l'experiència de la vida, la meva experiència fonamenta la frase d'Anna Maria: “Només falta confiança i pregària”. És el que m'uneix a Jesús i el veritable motor de tot allò que faig. Pel que fa a la cita bíblica que m'il·lumina és “No temas”, “Confia”.

MARÍA FERNANDA FUSCO
Quarta Consellera General

Sóc Maria Fernanda Fusco. Vaig néixer a Buenos Aires (Argentina), el 26 de setembre de 1970. Sóc una persona sensible, propera, que es commou davant del dolor i la injustícia. Valoro la vida i la diversitat de dons que Déu concedeix a l'ésser humà.

Vaig conèixer Jesús al si familiar i des de petita vaig ser formada en els valors cristians. Recordo amb alegria les trobades en què compartiem la fe i la fraternitat amb un grup de famílies al costat dels Missioners de la Consolata.

La meva vocació va néixer a l'adolescència. Sóc exalumna de l'Institut Ana Maria Janer. La meva experiència de grup a la Parròquia Sant Josep de Flores i allò viscut a l'escola secundària, van anar marcant profundament la meva vida fins al punt de preguntar-me quina era la voluntat de Déu per a mi. A partir d'allà, va començar un camí de recerca i discerniment que, després d'un llarg camí recorregut, em van portar a descobrir amb goig que el Senyor m'estimava tota per a si i em cridava a lliurar-me a tots els meus germans com a Germana de la Sagrada Família d'Urgell.

A la Família Janeriana vaig trobar “el meu lloc al món”, “la meva família”. Vaig trobar la meva manera d'ESTIMAR i SERVIR. Compartir la missió amb les meves Germanes i amb els Laics és una riquesa. Intentem, des del nostre carisma, seguir Jesucrist després de les empremtes de la nostra fundadora, Ana María Janer. Junts, complementant-nos i enriquint-nos mútuament, procurem construir el Regne de Déu, en allò petit de cada dia.

El nou servei que se m'ha confiat ho entenc com una nova missió dins de la nostra Família. Desitjo continuar sent “mare i germana” a la missió encomanada.

Somni que junts, com a Família Janeriana, puguem ser signe de l'amor, la tendresa i la misericòrdia de Déu enmig de la humanitat sofrint i ferida. Desitjo que, com Ana María Janer, puguem ser bàlsam per als més necessitats.

Una cita bíblica que sempre m'acompanya és “Senyor, Tu ho saps tot, saps que t'estimo…” (Jn. 21. 17) Per mi aquesta frase conjuga l'amor sincer que Pere professava pel Senyor i el reconeixement de la seva feblesa. Em sento identificada amb aquesta confessió de Pere i reconec com a gràcia que Jesús, ha estat, i és la meva fortalesa i obra sempre des de “la meva pobresa i debilitat”.

La meva vida i missió són obra de Déu. “Et dono gràcies Senyor pel teu amor, no abandonis l'obra de les teves mans” (S 137).