Qui Som

Ana María Janer

Ana María Janer

 

Peregrina de la caritat que, als camins de la història del segle XIX va deixar empremtes d'una vida lliurada al Servei De Déu i dels altres. Petjades d'una vida lliurada a l'amor a tothom sense distinció, empremtes d'un Déu que s'ha volgut fer proper a nosaltres a través d'una dona que es va animar a viure en fidelitat, el miracle de la misericòrdia de Déu en un món ferit.


CERVERA
El lloc on neix la misericòrdia

Ana María neix a Cervera, allà comença el seu procés de maduració vocacional que culmina en una resposta clara i decidida:Donaré a Déu tota la meva vida.


LLEGIR MÉS
Ana Maria neix a Cervera el 18 de desembre de 1800. Aquí es defineix la seva vocació de vida, estimar i servir Jesucrist en els més pobres i necessitats. Aquesta vocació enfonsa les seves arrels en la cultura cristiana del poble i de la família, en la dignitat de la vida que se sosté per la feina ben feta d'artesans i el valor creixent de l'educació que no es desvincula de la vida. Aquesta vocació es fa gest concret a l'hospital de Casteltort ia la Casa Caritat, on l'Ana Maria i les germanes aprenen a caminar enmig de les dificultats i la inseguretat econòmica, amb respostes concretes a les necessitats i amb capacitat d'organitzar aquestes respostes.

VALL D'ORA
Caritat sense fronteres

Mare Janer i les seves germanes atenen tots els ferits al camp de batalla sense tenir en compte les seves idees i creences, perquè la caritat no entén de fronteres ni prejudicis.
LLEGIR MÉS
Aquí es realitza la missió de consolar com a primera actitud humanitzadora davant de la vida vulnerada i empitjorada. Ens diu la història que allò que seria una recepció a Solsona es transforma en una tragèdia d'una guerra fraticida.
Ana María i les seves germanes es traslladen a la Vall d'Ora i es posen al capdavant dels hospitals de sang sense escatimar esforços, una fins a donar la vida.
Prodiguen les cures als soldats ferits dels dos bàndols, amb exquisida caritat que els val el nom de mares.
A això s'hi afegeix l'extrema dificultat del moment, les polítiques liberals contra els convents i els seus béns que generen la pèrdua dels espais de treball, l'hospital i l'ensenyament.
Ana María assumeix l'opció de l'exili sense desesperar i encara que el camí sigui incert, manté la capacitat per acompanyar les germanes enmig de la dispersió.



SEU D'URGELL
Fundació - somni compartit

A la Seu d`Urgell madura el carisma d'Ana Maria Janer després d'un llarg camí de fidelitat a una vocació compartida amb les seves germanes.


LLEGIR MÉS
Aquí es manifesta un dinamisme evangèlic de creixement i expansió de vida, que confirma l'obra de Déu a la persona d'Anna Maria ia la família carismàtica.
A la Seu d'Urgell madura el carisma d'Anna Maria Janer després d'un llarg camí de fidelitat a una vocació ia una missió que és, senzillament, fer-se responsable del trosset de realitat que Déu confia per construir el seu Regne.
Són moltes les proves que ha de superar Ana María, però fidel al seu do, convoca novament les germanes disperses, rep i envia i acompanya les noves fundacions. Procura, com a mare bona, un mapa o una regla de vida per als qui volguessin compartir aquesta vocació i intenta brindar una formació que enforteixi l'opció de les germanes.
Una mare previsora i atenta és Anna Maria que malgrat la represa de la guerra no tem a les noves obres si la necessitat és present.

TALARN
Entra perquè el teu llum sempre va cremar

A Talarn Ana María transcorre els darrers anys compartint a les noves generacions la riquesa de la seva vida. Les seves darreres paraules “Filla Mía” són l'expressió més genuïna del que la constitueix en allò més profund: el seu amor maternal.
LLEGIR MÉS
Aquí dóna fruit madur la caritat d'Anna Maria, en el camí ardu de reconstrucció de la unitat i la identitat de la comunitat. Ana María a Talar va saber afrontar les tensions sorgides, el carisma inicial de la caritat feta servei i altres camins imposats des que fossin amb una altra missió, visió i formació.
Així es posa de manifest la soledat fecunda de la mare Anna Maria i la seva obediència a lesglésia. Al març de 1880 és triada la primera Superiora general de l'institut, al capítol que restaura l'experiència fundacional i carismàtica d'Ana María.
En el camí cap a la pàtria definitiva, la nostra beata ens ensenya a acceptar la pròpia debilitat i malaltia i dóna testimoni d'una vida jugada a fons, des d'un amor intens a Jesús present en els pobres i exclosos, identificant-se amb el seu estimat marit des de la despulla total de Jesús a la creu.
Les seves darreres paraules, “filla meva”, repetides tres vegades a una novícia que havia perdut recentment la seva mare, són l'expressió més genuïna del que la defineix al més profund: la seva maternitat.
Anna Maria, que a la seva vida va acollir el món ferit amb la misericòrdia de Déu, torna a la casa del Pare i se sent part de la invitació a abraçar el Senyor, perquè va oferir la vida per curar, vestir, donar menjar als seus preferits … pobres, malalts, orfes, ferits: els crucificats de tots els temps. Segurament, en entrar a la casa del Pare, va escoltar com Ell li deia: “Entra, Anna Maria, perquè vaig estar malalt i em vas socórrer; entra, perquè el teu llum sempre va cremar”.