Experiència carismàtica de la mare Janer

El nucli essencial de l'experiència carismàtica de la mare Janer o, dit altrament, el do, el regal que rep del Senyor és fer vida allò que tantes vegades havia escoltat, llegit, meditat i resat de la regla de vida de la Germandat de Cervera: estimant, consolant, curant i rentant aquell pobre concret, aquell malalt... va estimar, consolar, guarir i rentar el mateix Jesús.

I aquesta experiència espiritual es veu encara enriquida: com guareix, com consola el qui pateix? Tal com ho va fer el mateix Senyor quan s'acostava al leprós, a la vídua, als petits. I no es tracta de fer una imitació mimètica del que Ell va fer sinó de fer-ho, com diu tan meravellosament Pau a la carta als Filipencs, tenint els seus mateixos sentiments: “Tinguin els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, un mateix cor, un mateix pensament. No facin res per esperit de discòrdia o de vanitat, i que la humilitat els porti a estimar els altres com a superiors a vosaltres mateixos. Que cadascú busqui no sols el seu propi interès, sinó també el dels altres. Tingueu els mateixos sentiments de Crist Jesús”. (Flp 2, 2-4)

Naturalment, aquesta experiència espiritual passa per la personalitat concreta d'Ana María Janer: una dona decidida, valenta, amb una fortalesa i fermesa. Una dona que aprèn a llegir la vida en clau evangèlica, a esperar contra tota esperança, sostinguda pel descobriment fonamental de la seva vida a els diferents moments que ha d'afrontar: atenció als malalts de còlera, als ferits de guerra, exili, direcció de la Casa de Misericòrdia, fundació de l'Institut, fundacions de col·legis, cases de caritat i hospitals, revolució de 1868, proclamació de la Primera República, oblit dins del mateix Institut.

En tots aquests episodis hi ha una constant: Crist estimat i reconegut al germà.

Ana María Janer dedica, doncs, tota la seva vida al servei de les persones marginades del seu temps: els malalts pobres i incurables, els empestats, els nens orfes, els ancians sols. La caritat, l'amor a Déu i al proïsme, és allò que mou aquesta dona a actuar, a sortir de si mateixa per atendre la necessitat concreta de l'altre. Jesucrist, estimat, consolat i acariciat a cada malalt, a cada nen, a cada germana de comunitat, a cada persona necessitada, és l'ideal suprem de la seva vida i la raó de la seva entrega incondicional al germà.

Com vivim aquest amor fet servei:

• La universalitat de l´amor.
  No fem accepció de persones, més aviat ens apropem amb preferència als més necessitats. D'aquesta manera volem reconèixer la dignitat de Fill de Déu de cada ésser humà.
• La identificació amb la situació de laltre.
  Intentem posar-nos a la pell de l'altre, a les sabates de l'altre. Volem assumir la situació aliena com a pròpia per descobrir en tot allò que vivim la presència del Senyor.
• Latenció a la necessitat dels altres.
  Procurem anticipar-nos a la necessitat de l'altre com ho fa una mare pels fills. Volem que el nostre amor sigui previsor i que sapiguem unir la suavitat en el tracte amb la fermesa.
• L'amor estable, fidel i misericordiós.
  Apostem per un amor incondicional que es fa càrrec de les debilitats humanes i ajuda a fer front a les dificultats de la vida.
• Sinodalitat en comunió amb l´Església.
  L'amor a l'Església que com a mare bona estima i serveix els fills sempre i en tot, ens distingeix des dels orígens. Ana Maria ens va ensenyar a estimar-la més que a les nostres vides, això significa, sentir-nos Poble pelegrí agermanats amb tots, caminant junts amb senzillesa, humilitat, sentit de família, cap a una fraternitat sense fronteres